Ara és l'hora (Saule, Perkons, Daugava)

Ara, ara és l'hora de dir, de dir que el poble persisteix
en les cases ara bastides, on abans no hi havia cases,
en els arbres que ara creixen, on abans no hi havia arbres,
en les noies que ara estimem,
i en tot allò que comença.

Ara, ara és l'hora de dir,
De dir que el poble persisteix
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres

I en tot allò que hem fet, 
I tot allò que hem desitjat 

Ara, ara és l’hora de dir, 
De dir que el poble persisteix, 
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres

Amb les paraules que inventem, 
I amb la gent que estimem, 
I amb tot allò que hem fet, en la rutina de la feina. 

És l’essència del poble, indestructible, 

Ara, ara és l’hora de dir, 
Catalunya persisteix
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres.

Ara, ara és l’hora de dir, 
Catalunya persisteix, 
Amb tots, amb tots, amb tots nosaltres
En cadascú de nosaltres.