Bon Dia

Bon dia

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes
s'obren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il-lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il-lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat et critiquen.
Gent llençant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu:
Bon dia,
ningú ho ha demanat però fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il-lumina descarat
tot l'espectacle de la gent.