Festeig

Sota les estrelles, d'espatlles al mar, 
  una galta, humida, fresca de serena, 
  una galta, suau i plena, 
  es ben dolca de besar. 

  Entres dos silencis, bes silencios, 
  com vares deixar-nos tremolant tots dos, 
  dins la nit quieta, amb deixos ardents 
  de la migdiada i dels terrals vents. 

  El reberes silenciosa, 
  mos llavis, dolcos encar 
  te van preguntar una cosa 
  i tu no'm vas contestar. 

  Que vaig pregunater-te?... sols recordo 
  el bes i que se sentia la plena mar alta. 
  Tu, tota caiguda, semblaves malalta... 
  Oh no hi tornare mai mes. 

  Pero la fonja galta ruixada amb serena, 
  sota de ma boca, d'espatlles al mar; 
  pero la xafogosa nit d'agost serena, 
  ai!  com la podre oblidar?